Com a alcaldessa de Benicarló sempre és un plaer presentar una exposició d’un artista al que sempre he admirat com artista i especialment com a persona. Per a mi, parlar de Fernando Peiró és parlar de senzillesa, de saber estar, de tranquil·litat, de l’artista que observa amb deteniment i que transmetia calma.
Fernando Peiró va ser una persona molt agraïda i implicada en el que considerava el seu poble, Benicarló, va ser l’impulsor del Concurs Local de Primavera de dibuix i pintura, amb l’objectiu de fomentar les arts plàstiques a tots aquells artistes que estaven començant, i del que ja duem ja 25 edicions. Sempre va sentir una gran estima per Benicarló, era una estíma recíproca, i ho va demostrar deixant part del seu llegat pictòric Museu de la Ciutat, al que ell considerava la seua casa.
Per primera vegada, des del Museu de la Ciutat de Benicarló es produeix una exposició conjunta entre dos ajuntaments, el del que va ser la seua ciutat natal, Alaquàs i el de la seua ciutat d’acollida, Benicarló, a la que va vindre en 7 anys i on va viure i treballar tota la seua vida, implicant-se en la vida social i cultural com un benicarlando més, si més no al 2005 se’l va anomenar Fill adoptiu de Benicarló
En aquesta exposició, i gràcies al magnífic estudi i anàlisi que Silvia Tena ha realitzat sobre l’obra Fernando Peiró es proposa una nova visió de l’artista, on per primera vegada se’l compara amb figures de l’art contemporani de primer nivell que van ser coetànies al nostre pintor. És un privilegi observar les seues obres amb una nova mirada, des d’un altra perspectiva, i poder apreciar clarament les influències de Picasso o Chagall en les seues obres. Sols em resta gratitud per l’aportació d’aquesta nova visió tant didàctica que ens ajude a entendre millor l’obra de Fernando.
Han estat nombroses les exposicions que Fernando Peiró ha realitzat al llarg de la seua vida i gràcies a la tasca de la seua filla el seu llegat es segueix perpetuant per a que traspasse fronteres i seguisca viu, per això sols puc tindre paraules d’agraïment per a Mamen i la seua estimada Carmen.
Xaro MIralles
